jueves, 10 de octubre de 2024


La pàgina en blanc, el paper, el llapis,
la mina dòcil que es deixa vèncer i va deixant
el rastre al caprici de la mà
de la sang mineral, de la sang fosca, de la seva ànima.
Mentre una altre ànima i una altra sang
donen vida i articulen aquests dits
la pell, els ossos, la carn,
tota la passió
que en essència els engendra.
I volguessin fugir
aquests dits de si mateixos
del braç que els articula,
de la ceguesa que des del cap
els marquen els passos.
Voldrien desfer-se de tanta poca traça
els dits i sortir volant
amb petites ales blanques o negres
que els naixessin als costats de cada falange.
Així lliures podrien
escriure llavors sense por
a equivocar-se,
amb tota la seva autèntica passió
feta vol,
amb la seva pròpia sang.

No hay comentarios: